BON NADAL!!!

Molt Bon Nadal a tothom!
Que el nou any sigui molt profitós,
però, sobretot,
no deixeu de fotre cullerada!

Venta de Ihelo

Vaig fer la foto ahir, a la porta d'un bar poc recomanable. Com que em va semblar que m'havien vist fer la foto vaig sortir esperitat cap al cotxe d'en J. per a marxar corrents, i en la nostra fugida vam atropellar un motorista. Danys col·laterals de la recerca per fer posts. Ho sento J.

Vicky, Vicky, Vicky

Tres mesos després de la seva estrena, per fi, he vist "Vicky, Cristina, Barcelona". És una de les històries a les que ens té acostumats Allen en els últims temps. Una història costumista, que poc a poc, va agafant tints sorprenents i extraordinaris. El gir cap a l'extravagància ve donat per una escena en què Bardem s'acosta a les dues turistes i els proposa un viatge llampec a Oviedo per anar a veure paisatges, escoltar música, menjar bé, beure bon vi i fer l'amor. Espero que arrel d'això les turistes americanes vinguin a Barcelona amb aquestes expectatives.

Barcelona hi surt retratada en els seus racons més coneguts. La Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, la serra de Collserola, el mar, etc. També hi surt música flamenca, què hi farem, però la imatge que ens dóna Allen és prou bona.

El duo Bardem-Cruz és extraordinari. Fan una interpretació al més pur estil "Jamón, jamón" amb l'avantatge de més de quinze anys adquirits de professió. Scarlett Johanson dóna el contrapunt perfecte de serenitat en aquesta relació turbulenta, tan en l'argument com en la interpretació. Així doncs un triangle interpretatiu molt ben aconseguit, del qual tothom ha parlat. Però i la tercera actriu? Ah, amics, la tercera actriu! Si pregunteu pel carrer qui surt a "Vicky, Cristina, Barcelona" sortiran els noms de la Johanson, de la Cruz i del Bardem, però si alguna estrella brilla amb llum pròpia a la pel·lícula, aquesta és Rebecca Hall. Fa, amb diferència, la millor interpretació del film. Quan Woody Allen no apareix a les seves pelis, sempre introdueix un personatge que fa el paper que sol interpretar ell, el de persona insegura, farcida de dubtes interiors. Crec que per primer cop, aquest personatge és una dona, Vicky. I la Hall està absolutament a l'alçada. A part d'això, per molts fans que tingui la Johanson entre els mascles ibèrics, si em donéssin a triar, no dubtaria ni un moment, em quedo amb la Hall.

Ara et toca a tu

El periodista iraquià va tenir molt mala punteria. Creus que ho pots fer millor? Aquesta és la teva!

Això és la guerra

Cobren un pastón a ràdios i televisions. Tenen atemorit el sector hosteler amb les seves pràctiques mafioses. Ens cobren uns eurus extres quan comprem material d'emmagatzemament, per si de cas se'ns acudeix fer-lo servir per gravar música, però aquest pagament no eximeix de que et fotin un multasso si ho fas. Ja fa temps que són el coco, són el dimoni, són el sheriff de Nottingham. Però si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot estàvem molt equivocats.

En una festa de la solidaritat, en un esdeveniment on tothom participa sense guanyar ni un duro, en un programa de televisió, en que tothom posa de la seva part, i on fins i tot en temps de crisi, els ciutadans s'escuren les butxaques i es recullen 2,5 milions d'eurus per lluitar contra les malalties mentals que afecten molta gent i que tard o d'hora ens afectaran a nosaltres o a algú del nostre voltant, els mai prou ben ponderats amics de la SGAE han decidit que ells de solidaritat no hi entenen i han cobrat 45.000 eurus a TV3 per la música del disc de la Marató i per la música que es va reproduir i interpretar en el programa.

Doncs ja n'hi ha prou, s'ha acabat, s'ha vessat el got. L'SGAE ja no és el coco ni el dimoni ni el sheriff de Nottingham, és l'enemic, això és la guerra.

Notícia a La Vanguardia
Il·lustració extreta de El Jueves

Un Nadal Verd

S ‘acosten dates de grans celebracions, de llums de colors i nadales, de reunions familiars, de regals, d’àpats copiosos, en resum, d’un consum exagerat. Heus aquí alguns consells per a que les nostres festes nadalenques siguin respectuoses amb el medi ambient:

1. En contra del que es diu sovint, l’arbre de Nadal és millor que sigui natural. Això sí, ens hem d’assegurar que estigui etiquetat com a procedent d’un viver. Al finalitzar les festes s’ha de portar al punt verd o als punts de recollida d’avets que alguns municipis habiliten a tal efecte.


2. Els llums de colors que s’usen per Nadal serveixen per fer bonic, no per il·luminar, ni per enlluernar els veïns. Existeixen llums de colors que usen la tecnologia LED, el consum elèctric de la qual és baixíssim. Quan es compren llums, s’han d’escollir sempre aquest tipus de lluminàries.


3. La molsa és un element fonamental en l’ecologia del bosc, i retirar-lo suposa un gran dany a tot l’ecosistema. Quan es fa el pessebre s’ha de recordar que és una representació d’una escena que va tenir lloc a Betlem, una ciutat mediterrània. És molt més adequat ornamentar-lo amb terra i pedres que amb molsa.


4. Durant les festes tenim l’hàbit de cuinar de forma exagerada i usant els productes més exòtics. El més habitual és que sobri moltíssim menjar i s’acabi fent malbé. Hem de buscar aquells productes produïts prop de casa per evitar els costos mediambientals del transport, i hem de calcular, el més precisament possible, el volum de les racions, per a que no en sobrin grans quantitats. Les sobres no cal que es llencin. Poden ser congelades per al seu ús futur.


5. Tots els productes alimentaris que consumirem i les piles de regals que regalem i rebrem mai venen sols. Van sempre acompanyats d’una ingent quantitat d’envasos, embalatges, embolcalls i paper de regal. Durant el Nadal és més important que mai la gestió dels residus. En primer lloc, hem d’escollir aquells productes que portin el menor número possible d’embalatges. Sovint, alguns d’aquests embalatges poden ser-nos d’utilitat a casa, reutilitzem tot el que puguem. I per últim, si tot això no és possible i ens hem de desfer d’aquests materials, s’ha d’utilitzar més que mai la recollida selectiva. Durant aquests dies el servei de recollida sol estar saturat, però hem de tenir paciència i esperar que els contenidors tinguin espai per deixar els nostres residus en el lloc que els correspon.

Per Nadal no oblidis el medi ambient! Recorda aquestes normes bàsiques i gaudeix d’un Nadal verd!

Els Angels surten de Mataró

Els Angels of Mercy fan la seva primera actuació fora de
la ciutat que els va veure néixer.

Divendres, 19 de desembre de 2008, a les 23'30

Sala Kalitja, Arenys de Munt

Com arribar-hi

www.angelsofmercy.tk
http://myspace.com/angelsofmercyband

Foto: Mireia Duart

Cap de setmana mogudet

El cap de setmana està farcit de novetats en l'actualitat. Fem-ne un resum flash:

• No és or tot el que llueix

Semblava que el poderosíssim Botín i el seu Santander s'havien lliurat de la crisi, però també s'han enganxat els dits i han perdut 2.330 milions d'euros (dels seus clients, és clar) en l'estafa de Madoff. El refranyer popular és savi quan diu que no és or tot el que llueix.

• Mala punteria
  

Per fi algú s'ha atrevit. Algú ha tingut els collons de realitzar el somni de la humanitat. Però dels milers de milions d'éssers humans que hi ha a la terra, l'agosarat que ha agredit George W. Bush havia de ser tan cutre com per fer-ho amb dues sabates i havia de ser la persona amb pitjor punteria del món? El destí és injust.

• A les barricades
  

Enmig d'un batibull de lluites internes, Izquierda Unida ha esta capaç, per fi, d'escollir un nou líder, Cayo Lara, que a part de ser clavat a Chumari Alfaro, sembla que és algú d'esquerres de debò i amb els pebrots amb gust de pebrot, perquè el primer que va proclamar en obtenir el càrrec va ser la vaga general. Revolució!!!

• Són tots uns cagats
  

La cúpula del PSC es reuneix avui per decidir si voten a favor o en contra dels pressupostos generals de l'Estat. Si el PSC es torna a cagar a les calces i vota a favor (cosa que faran sense cap mena de dubte), ERC hauria d'abandonar immediatament el Govern de la Generalitat (cosa que no faran sense cap mena de dubte). Els nostres polítics són una colla de cagats.

• Un clàssic amb regust de poc
  

Tots teníem l'esperança de fotre-li un bany al Madrid i no va ser així, però no va estar tan lluny com els periodistes merengons volen fer creure. El Madrid va jugar tot el partit amb cinc defenses i amb tres o fins i tot quatre mitjos, i el Barça va jugar el 90 % del temps en el camp blanc, fent moviments de pilota endavant i endarrera propis del futbolí. L'únic problema que va tenir el Barça va ser l'encert. Si el primer gol hagués arribat a la primera part, el MadriT surt del Camp Nou amb mitja dotzena de txitxarros, segur.

La Constitució Espanyola és una merda

Ve't aquí un home que arriba a la tardor de la seva vida, i va veient com, inexorablement, cauen les fulles de la salut física i mental, no pot estar-se de desitjar que retorni el passat de la gloriosa joventut. Un passat on es feia el que un deia i els altres havien de callar, on es feien banyets publicitaris a la platja, on de tant en tant s'executava algun jove a la plaça del poble per a que servís d'escarment a rojos, jueus, massons, i sobretot, als odiosos separatistes que volien trencar EspaÑa. Ai... quina nostàlgia!

La Constitució Espanyola és una merda. És un pamflet continuïsta del règim de Franco. És el resultat d'un consens tan gran que la va fer dèbil. És fruit d'un moment on es va acceptar qualsevol cosa per poder respirar alguna llibertat. Ens va encolomar un Cap d'Estat vitalici. que ningú tria. Sobren els motius per llençar-la a les escombreries i refer-la de cap a peus. Però només el fet que Manuel Fraga sigui considerat un dels pares de la Constitució Espanyola, ja la fa prou il·legítima com per fotre-la de pet a la foguera.

És que ningú tindrà el valor de jutjar aquest malparit? És que es pot dir que els nacionalistes s'han de penjar i no es pot dir que es mori el Borbó? Alguna cosa no funciona... ai! Si ho acabo de dir! És que la Constitució Espanyola és una merda.

Agafats per les pilotes

L'empresa ACESA té la Generalitat agafada per les pilotes. No sé ben bé com, però d'altra manera no s'entén que el seu President, Salvador Alemany, tingués ahir el valor d'utilitzar la sala de premsa del Parlament per deixar anar als quatre vents que la solució per disminuir els col·lapses que es produeixen a les autopistes és apujar el preu en les hores de més afluència de vehícles.

Com es pot tenir tanta barra? La població fa anys que reclama que els peatges siguin eliminats i ara resulta que d'això res de res, que el que cal és pagar més. La corba oferta - demanda de les autopistes és rígida, la gent prefereix pagar, encara que li repategi els ous, a passar per una carretera comarcal que és l'alternativa, i com que l'Alemany ho sap posa l'excusa de l'escalonament i no sé quines mandangues per engreixar els beneficis de la companyia.

A sobre, en molts casos la causa dels embussos són les pròpies barreres de peatge. És el primer cas que conec en que el pagament del servei impedeix la prestació del servei, però el pagament s'ha de fer igualment. Fa més de quaranta anys que ACESA porta a terme aquesta estafa legalitzada, i no tenint-ne prou, el senyor feudal encara vol apujar més els tributs pel dret de pas. Què serà el següent? El dret de cuixa?

No sé quina servitud deu la Generalitat a ACESA, però espero que el benfici que se n'obtingui sigui interessant, perquè l'únic que falta és que se'ns pixin a la cara.

Imatge extreta de www.desvariandoando.com

Cadascú té el que es mereix

Alegrar-se de les desgràcies dels enemics mai m'ha agradat. Però si es tracta d'una cosa tan banal com el futbol i si es tracta d'un equip tan llefiscós com el Real MadriT, no és que me n'alegri, és que em trenco de riure.

S'han carregat Shuster que ha aconseguit marxar, que era el que ell volia, sense haver de renunciar a la indemnització. Han fitxat Juande Ramos, conegut per enfonsar equips a la misèria més absoluta, i sinó que li preguntin al Barça B, a l'EspaÑol o al Tottenham, i que l'única cosa de profit que ha fet ha estat guanyar la UEFA amb el Sevilla d'Alves, Keita, Kanouté i Palop, que no necessitava entrenador. De fet, amb un entrenador com Déu mana, potser aquell equip hauria guanyat lliga i Xampions.

Però tot això no és el que més em diverteix. El que em fa feliç és que les ments pensants que han pres totes aquestes decisions segueixen governant el rumb esportiu i social del MadriT. Els blancs no aniran mai bé mentre manin Mijatovich i Calderón. El problema el tenen dins. I als culés ara ens toca riure. No sé què passarà dissabte. No ho crec pas però fins i tot és possible que perdem, però amb aquests pajarracus dirigint la casa blanca a llarg termini, tenim alegries assegurades. I és que cadascú té el que es mereix.

Mort al Borbó?

Joan Tardà hauria de començar a aprendre a mossegar-se la llengua, perquè està a la primera fila política i en la primera línia de foc dels escàndols que tan agraden a la dreta. Dir segons què només perjudica els interessos d'ERC i de Catalunya. I és que al final d'un acte en què es debatia sobre la Constitució Espanyola, en Joan va deixar anar un crit de "Mort al Borbó!".

Les reaccions han estat immediates. Tothom se li ha tirat al coll. No ho sé del cert, perquè em fa fàstic escoltar-lo, però segur que en Fede ja li ha dit terrorista, assassí o pistoler. Però la frase que més m'ha agradat ha estat la de Soraya Sáenz de Santamaría, la ninya pija del Congrés: "La Constitución contra la que arremete es la que le da de comer". I què, Soraya? Si li dóna de menjar no la pot criticar? No pot dir que està més que caducada i que cal canviar-la de dalt a baix? No pot dir que va ser fruit d'un consens fictici de tota la societat per tirar enadavant i que tot això s'ha acabat? No pot dir que la monarquia és una estafa?

Mort al Borbó? Segur que no. Els antimonàrquics no volem veure sang blava corrent pels carrers. Només volem viure en una societat més justa on els privilegis feudals propis de l'Edat Mitjana quedin desterrats per sempre, i on tots els ciutadans siguem tractats per igual, independentment de la família on hem nascut o del lloc geogràfic on vivim. I Joan, pensa't bé el que dius i com ho dius, mesura les teves paraules, però un cop mesurades, deixa-les anar.

Será maravilloso

Ha estat una setmana dura. El final d'any s'acosta inexorable i tot ha d'estar fet abans que arribi. Som dijous i sembla que la setmana hagi estat eterna. Per acabar d'acumular cansament, aquesta nit concert amb els Angels que em deixarà esgotat, que ja no tenim edat per segons què. Vist tot l'anterior, el titi decideix afegir un contrafort més al pont de la Puri i s'agafa festa demà, que quatre dies seguits de festa fan veure les coses d'una altra manera, oi que si?

Au! Gaudiu del pont, i fins dimarts!
Será maaaraaaaviiiiiiillooooooosoooooooo...

Bip - bip!!!

El coiot de final d'any em persegueix.
Bip - Bip!!!

Super Mario

Estan en situació desesperada, fa molts dies que no guanyen ni un sol partit i estan a les portes de les posicions de descens. Calia una solució immediata i extrema. Donat que Tintín ha estat incapaç de fer res de profit sense l'ajut del capità Haddock i el Milú (i sense tupé), han fitxat Super Mario. Ja podem anar tremolant. Els pericos passaran de pantalla i s'encaminaran cap al cim. Ànim, amics!

Només quatre advertències:

• Compte amb les tortugues
• Compte amb els bolets
• Compte amb la paraula maleïda: "UEFA"
• Super Mario va vestit del Barça

Com pot ser?

La naturalesa humana és estranya i capriciosa, i molt sovint s'escapa de tota lògica. Com és possible que després de fer el gos tot el cap de setmana, d'anar a dormir d'hora i llevar-me tard i de fer migdiades intenses, tan dissabte com diumenge, avui gairebé no m'hagi pogut llevar i tingui una son que no puc amb ella? El normal no hauria de ser que a més descans menys cansament? Què em passa doctor?