http://instagram.com/14_puji YouTube

8 de febrer del 2007

Un ramito de violetas


Avui us recomano una cançó. L'estil és estrany en mi, però és una de les meves cançons preferides. La vaig conèixer gràcies a en Sergi, un company amb qui anàvem junts en cotxe a la facultat. Quan la sentiem al lloro del seu Ford Fiesta sempre deia: "És com la vida mateixa...mira mira! se'm posa la pell de gallina!"

La versió més coneguda és la d'una tal Cecília. Si la coneixeu sabreu que és nyonya nyonya i no hi ha qui l'aguanti, però la lletra és excepcional, i la veu dura i trencada de Manzanita fa que cada cop que la sento se'm posi, com a en Sergi, la pell de gallina.

Us transcric la lletra perquè val molt la pena:

Era feliz en su matrimonio

aunque su marido era el mismo demonio

Tenia el hombre un poco de mal genio

ella se quejaba de que nunca fué tierno

Desde hace ya más de tres años

recibe cartas de un extraño

Cartas llenas de poesía que le han devuelto la alegría


Quién te escribia a tí versos dime niña quién era

Quién te mandaba flores por primavera

Quién cada nueve de noviembre, como siempre sin tarjeta

te mandaba un ramito de violetas

A veces sueña ella y se imagina

cómo sera aquel que a ella tanto la estima

Serà más bien hombre de pelo cano

sonrisa abierta y ternura en sus manos

Quién sera quién sufre en silencio

quién puede ser su amor secreto

Ella que no sabe nada, mira a su marido y luego se calla

Quién te escribia a tí versos dime niña quién era
Quién te mandaba flores por primavera
Quién cada nueve de noviembre, como siempre sin tarjeta

te mandaba un ramito de violetas

Y cada tarde al volver su esposo

cansado del trabajo va y la mira de reojo

No dice nada porque lo sabe todo

ella es asi feliz de cualquier modo

Porque él es quien le escribe versos

él es su amante, su amor secreto

Ella que no sabe nada mira a su marido y luego se calla


Quién te escribia a tí versos dime niña quién era

Quién te mandaba flores por primavera

Quién cada nueve de noviembre, como siempre sin tarjeta

te mandaba un ramito de violetas

14 comentaris:

Txell ha dit...

A mi també em grada molt aquesta cançó (quina vergonya!!!)

El curiós del cas, és que en té una altre que es diu "Mi querida España", que encara m'agrada més... (això si que fa molt vergonya), però mira la lletra i la música m'encanten!

Mi querida España, esta España mía, esta España nuestra

Pueblo de palabra y de piel amarga,
dulce tu promesa, quiero ser tu tierra, quiero ser tu hierba, cuando yo me muera...

Candela ha dit...

Ostres puji qué romàntic t'has aixecat avui!!! està molt bé! Jo des de petita que l'escolto aquesta cançó versió Cecilia.

Alls cuits mai couen ha dit...

ohhhm és el primer cop k la sento! gràciessss mol maca!!

Anònim ha dit...

Benvolgut Puji, la tal Cecilia, és l'autora de la cançó. En la seva curta carrera (curta perquè va morir en un accident de trànsit) va fer unes quantes cançons que per l'època (ple franquisme) estaven molt bé. N'hi una titolada "Un millon de sueños", que és una crítica a Franco i entre altres coses diu: "Hoy vivo a costa de un millón de muertos, un millón de sombras un millón de espectros"... I si em permet, com que jo era molt jove,vaig ser fan de la Cecila (Eva Sobredo), no crec que sigui nyonya...S'ha d'escoltar amb atenció el que deia i, sobretot en l'època que ho va dir, a principi dels anys setanta del segle passat...
Perdoni pel rotllo

David ha dit...

Txell, per favor... Mi querida España???? Només escriure-ho ja em provoca repelús...

Doncs, a mi, Un BESO Y UNA FLOR de Nino Bravo m'aporta els mateixos sentiments.

Déjà vie ha dit...

m'agrada mes la lletra q la cançó. Com estem tots ultimament d nyoyos!!!!

Clint ha dit...

ho sento...

COP DE MALL!!!

Charlie ha dit...

era un estruç

Mikel ha dit...

esteu tots molt tontos eh?... a veure si haure de ocmneçar a repartir cops de mall...

El veí de dalt ha dit...

Doncs a mi , quan de petit la sentia, sempre em va agardar. Me la sé de memòria. M'ha fet gràcia recordar-la. I L'Avi té raó, s'ha de llegir (i escoltar) en el context de l'època. Com la Janette, la Rosa León, i aquella de la boca torta que ara no recordo el nom,...

Puji ha dit...

Gràcies a tots! sabia que hi hauria gustos de tot tipus. Només un petit apunt per la Puji Petita: Manzanita dóna mil voltes als putos Backstreet Boys.

Apa!

Anònim ha dit...

Molt maca,la cançó, però jo sóc més de Jorge Sepúlveda:
Bajo el palio de la luz crepuscular
cuando el cielo va perdiendo su coloooor...

Anònim ha dit...

Maca la cançó, m'agradaria saber si passen aquestes coses de veritat, un amant secret que envia poesia i flors a la seva estimada... pobre tio, quin patiment.

Puji ha dit...

Myrddin, benvingut/da a La cullerada. La gràcia de la cançó és que l'amant secret resulta que és el marit, que a casa la tracta com la caca.

Cony! ja torno a tenir la pell de gallina!